Yahoo Web Search

  1. About 693,000 search results
  1. The Ñancahuazú Guerrilla or Ejército de Liberación Nacional de Bolivia ( National Liberation Army of Bolivia; ELN) was a group of mainly Bolivian and Cuban guerrillas led by the guerrilla leader Che Guevara which was active in the Cordillera Province of Bolivia from 1966 to 1967. The group established its base camp on a farm across the ...

    • 3 November 1966 – 9 October 1967, (11 months and 6 days)
    • Bolivia
    • Bolivian government victory, Death of Che Guevara
  2. The Ñancahuazú Guerrilla or Ejército de Liberación Nacional de Bolivia ( National Liberation Army of Bolivia; ELN) was a group of mainly Bolivian and Cuban guerrillas led by the guerrilla leader Che Guevara which was active in the Cordillera Province of Bolivia from 1966 to 1967. The group established its base camp on a farm across the ...

    • 3 November 1966 – 9 October 1967, (11 months and 6 days)
    • Bolivia
    • Bolivian government victory, Death of Che Guevara
  3. This is the talk page for discussing improvements to the Ñancahuazú Guerrilla article. This is not a forum for general discussion of the article's subject. Put new text under old text. Click here to start a new topic. Sign your posts by typing four tildes (~~~~). New to Wikipedia? Welcome! Learn to edit; get help. Assume good faith

  4. Simeón Cuba Sarabia (15 January 1935 – 9 October 1967), also known as Willy, was a member of the Ñancahuazú guerrilla column led by Che Guevara in Bolivia.Born in the Cochabamba region of Bolivia, he became a leader among tin miners in Huanuni and served as the secretary of organization and secretary of militias of the local mine workers' union.

    • Preparació
    • La Situació A Bolívia
    • L'establiment de L'eln A Bolívia
    • Els enfrontaments Armats
    • Mort d'Ernesto Che Guevara
    • Bibliografia
    • Enllaços Externs

    Després de la retirada del Congo, Che Guevara es va refugiar algunes setmanes a l'ambaixada cubana de Tanzània on va escriure el testimoni de l'experiència insurgent que després es publicaria el 1999 amb el títol de Pasajes de la guerra revolucionaria: Congo. Amb posterioritat es va traslladar a Pragaon va romandre cinc mesos en una casa de seguretat del Servei Secret cubà. Aquest és un dels períodes menys coneguts de la seva vida en el qual va analitzar els següents passos que el portarien a iniciar l'acció guerrillera a Bolívia. Alguns dels seus biògrafs consideren que és altament probable que hagués estudiat i escrit força, però fins al 2006 no hi havia certesa que existissin els Los cuadernos de Praga. No obstant això, d'aquest període daten les anotacions i comentaris al manual oficial soviètic sobre Economia Política, amb gran diversitat de crítiques i reformulacions de l'anomenat «socialisme científic». Aquests textos van ser considerats apòcrifs i encara romanen en la seva m...

    El 1966, Bolívia estava governada per una dictadura dirigida pel general René Barrientos, que havia enderrocat al president Víctor Paz Estenssoro i havia posat fi a la revolució nacionalista-popular iniciada el 1952. La població era majoritàriament camperola i indígena. La poderosa Central Obrera Boliviana, amb influència en els obrers miners, va encapçalar una fèrria oposició al règim que el 1965 va expulsar del país al seu secretari general, Juan Lechín Oquendo, fet que va generar protestes generalitzades i l'establiment de l'estat de setge. La possibilitat d'una acció guerrillera a Bolívia, amb l'objectiu d'ampliar-la a Argentina, era preparada directament pel Che Guevara des d'anys abans. La fracassada experiència de l'Exèrcit Guerriller del Poble a Salta, dirigida per Jorge Masetti, a la frontera amb Bolívia, el 1963-1964, n'era un antecedent destacat. El 1964, Guevara havia enviat a l'argentina-alemanya Tamara Bunke «Tania» com a agent encarregada d'infiltrar el govern militar...

    El 3 de novembre de 1966 el Che Guevara va arribar a Bolívia sota la identitat falsa d'un economista uruguaià anomenat Adolfo Mena González. El 7 de novembre, dia en què comença el seu Diario de Bolivia, es va instal·lar amb vint-i-quatre homes, nou d'ells bolivians, en una gran finca adquirida per Roberto Peredo Leigue «Coco», a la zona sud-est del país, just al límit dels departaments de Santa Cruz i Chuquisaca, on els últims contraforts de la serralada dels Andes s'uneixen amb la regió del Gran Chaco. El lloc estava situat en una zona gairebé deshabitada, massa lluny de la frontera amb Argentina i va ser decidit pràcticament sense cap anàlisi estratègica i amb poca consciència de la seva situació. La base guerrillera es va ubicar en una propietat de 1500 hectàrees de selva en una àrea muntanyenca travessada pel riu Ñancahuazú, tributari estacional del riu Grande, en una àrea d'influència guaraní.

    El 23 de març del 1967, l'ELN va emboscar una unitat militar, va matar set soldats, va fer vint-i-un presoners i van obtenir una còpia del pla de l'exèrcit per combatre'ls. L'endemà un avió AT-6 va bombardejar els voltants del campament i el 27 de març el combat va guanyar la primera plana internacional. Les tropes guerrilleres van començar llavors a circular per la zona amb la finalitat d'escapar del setgeque estava formant l'exèrcit bolivià. El 17 d'abril, Guevara va dividir les seves forces, posant a Juan Vitalio Acuña Nuñez «Joaquín» al comandament de la segona columna, en la qual van romandre els malalts, entre ells Tania. Ambdues columnes es perdrien i no tornarien a trobar-se. L'ELN va començar a patir baixes en combats aïllats. El 10 d'abril va morir el cubà Jesús Suárez Gayol «Rubio». Pocs dies després, va desaparèixer Jorge Vázquez «Loro». En realitat havia estat ferit i després va ser segrestat per l'exèrcit a l'hospital i llançat viu des d'un helicòpter. En aquest assass...

    A l'entrar a la Quebrada del Yuro, el Che Guevara va ordenar dividir el grup en dos, enviant els malalts davant i quedant-se amb la resta per a enfrontar les tropes del govern. Harry Villegas, un dels cinc supervivents, explica així aquest moment crític: En el combat, Guevara va ser ferit de bala a la cama esquerra i fet presoner juntament amb Willy pel sergent Bernardino Huanca, quan en intentar trencar el setge van caure al costat de les posicions ocupades per un morter de l'exèrcit i la seva dotació, poc després del migdia del 8 d'octubre. Instants després va arribar el capità dels rangers bolivians, Gary Prado Salmón, que el va identificar, li va lligar les mans a l'esquena i va manar un radiograma, que va rebre el tinent coronel Andrés Selich, sotscap del Regiment Pando d'enginyers militars amb seu a Vallegrande. Selich es va dirigir immediatament a la zona de combat i va ordenar el trasllat dels presoners a La Higuera, on van ser reclosos a les dues aules de l'escola, una prec...

    Alarcón Ramírez, Dariel "Benigno" (1997). Memorias de un soldado cubano. Vida y muerte de la Revolución. Barcelona: Tusquets Editores. ISBN 84-8310-894-1.
    Anderson, Jon Lee (1997). Che Guevara. Una vida revolucionaria. Barcelona: Anagrama. ISBN 84-339-2572-5.
    Castañeda, Jorge G. (1997). Compañero: vida y muerte del Che Guevara. Buenos Aires: Espasa. ISBN 950-852-125-2.
    Kalfon, Pierre (1997). Che. Ernesto Guevara, una leyenda de nuestro siglo. Barcelona: Plaza y Janes. ISBN 84-01-01088-8.

    Ñancahuazú: la lluita contra el "Che" Guevara, pel General Luis Reque Terán (R), Exèrcit Bolivià, Airpower Journal, Edició Hispanoamericana, Trimestre Primavera 1993 Arxivat 2011-10-05 a Wayback Ma...

  5. A Guerrilha de Ñancahuazú (em espanhol Guerrilla de Ñancahuazú; também Ejército de Liberación Nacional de Bolívia - ELN) é o nome frequentemente dado para se referir ao grupo guerrilheiro formado principalmente de bolivianos e guerrilheiros cubanos liderados por Ernesto Che Guevara na Bolívia entre 1966 e 1967.

  6. The Nicaraguan Revolution (Spanish: Revolución Nicaragüense or Revolución Popular Sandinista) encompassed the rising opposition to the Somoza dictatorship in the 1960s and 1970s, the campaign led by the Sandinista National Liberation Front (FSLN) to oust the dictatorship in 1978–79, the subsequent efforts of the FSLN to govern Nicaragua from 1979 to 1990, and the Contra War, which was ...

  1. People also search for