Yahoo Web Search

Search results

  1. Sanç d'Aragó (castellà d'Amposta) (Catalunya, segle xiii – segle XIV), hospitaler i castellà d'Amposta del 1328 al 1341 Sanç d'Aragó i d'Hongria (Barcelona?, 1247 - Martos, 1275), príncep d'Aragó, fill de Jaume el Conqueridor i mercedari, bisbe de Toledo, venerat com a beat al si de l'Orde de la Mercè

  2. Sanç dAragó. (?, segle XIV — ?, segle XIV) Fill bastard de Pere II de Catalunya-Aragó i d’Inés Zapata. Frederic II de Sicília l’envià, amb deu galeres, a Orient per tal d’ajudar la companyia de Roger de Flor.

  3. Sancho (died 1223), also spelled Sanç or Sanche, was a Catalano-Aragonese nobleman and statesman, the youngest son of Queen Petronilla of Aragon and Count Raymond Berengar IV of Barcelona. He was at different times the count of Cerdanya (c.1175–1188), Provence (1181–1185), Gévaudan, Rodez and Carlat (1183–1185), and Roussillon (1208 ...

  4. Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

    • 985 (Gregorià)
    • 18 octubre 1035 (49/50 anys), La Bureba
  5. www.enciclopedia.cat › gran-enciclopedia-catalanaAragó | enciclopedia.cat

    L’organització eclesiàstica dAragó es feu al concili de Jaca del 1063, on assistí l’arquebisbe metropolità d’Auch. Amb l’assassinat de Sanç IV de Pamplona, a Peñalén, el 1076, Aragó i Castella es repartiren els seus dominis. Sanç Ramires (Sanç III dAragó) esdevingué rei dAragó i de Pamplona.

  6. Cronologia. 16 juliol 1212. batalla de Las Navas de Tolosa. Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya ( 1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya ( 1168 - 1223 ); comte de Provença ( 1181 - 1185 ); i comte de Rosselló ( 1185 - 1223 ).

  7. Sep 27, 2017 · Se instituye al tío del rey Sanç dAragó, conde de Rosellón y Provenza, y junto a él un Consejo de Procuradoría que incluye a los principales catalanes y aragoneses. Sin embargo su poder es cuestionado por otra facción liderada por Fernando, abat de Mont-aragon, quien logra hacerse con la regencia en 1218.